GRUP D'ACCIO VALENCIANISTA GANDIA

CURS DE TABALET I DOLÇAINA EN EL GRUP D'ACCIO VALENCIANISTA

L'entitat cultural Grup d'Accio Valencianista en la seua firme posicio de mantindre la cultura valenciana present en la societat, ve realisant des dels seus inicis cursos de Llengua Valenciana aixina com de Tabalet i Dolçaina, ademes de conferencies tots els mesos.

El GAV oferix de nou este curs a tot aquell interessat en deprendre a tocar el Tabal o la Dolçaina, hui dimarts 15 de Novembre des de les 20:00 hores fins a les 21:30 pots anar a la seu i rebre informacio o resoldre qualsevol dubte preguntant directament al mestre dolzainer i coneixer el grup d'alumnes ya inscrits d'atres anys.

Per als que no coneguen la historia de la dolçaina, deixem este articul que fara vore la importancia i arraïlat que esta en lo Regne de Valéncia:

La dolçaina pertany a la família dels oboes, sent en si un primitiu d'estos, és per tant un instrument de vent-fusta conic de doble llengüeta de canya, la seua antiguetat, mos referim a les primeres notícies que es té d'instruments semblants, mos remonta a la cultura mesopotamica, país este situat entorn del delta dels rius Tigris i Eúfrates i en una antiguetat de 3.000 anys a. J.C., passaria d'aci als fenicis, egipcis, grecs i romans, sent de gran importància ya foren sols, paralels o en àngul, en tota la zona mediterrànea.

És en les temps dels araps quan mes s'implanta este en Valéncia, encara que en anterioritat fora ya conegut pels ibers i romans, no comença la nostra història en el Rei Jaume I el Conquistador, de sigles abans ya érem valencians els que habitavem estes volgudes terres.

Les primeres notícies escrites de la dolçaina a Espanya les trobem en el còdex pertanyent a les "Cantigues en llaor de la Mare de Déu" del Rei Alfons X, en el sigle XIII, la qual apareix classificada dins dels de "bufit directe", juntament en la chirimiíta, esta molt semblant a la dolçaina pero més llarga i de tons més baixos, encara que inclús hui es mos denomina en este nom en algunes poblacions, sobretot alacantines, hem de tindre clar que en si són diferents estos dos instruments. És a partir d'aci quan ya és quotidiana la seua presencia en llibres, manuals i croniques, sent inclosa en els festejos reals, gremials, institucionals i populars.

¡¡VOS ESPEREM!!